El passat 29 de juliol es va celebrar un Ple extraordinari on, entre d’altres punts, es van debatre les dedicacions dels càrrecs electes i les seves retribucions, i les assignacions per les assistències als òrgans col·legiats. Parlar de dedicacions equival a parlar de sous que cotitzen a la seguretat social. Aquestes dedicacions poden ser exclusives (100% de la jornada) o parcials. Les assignacions per assistència son les retribucions que reben els regidors que no tenen dedicació.

Fins fa uns anys, els nostres governants van apostar per allò que definien com a ciutat residencial: un lloc per viure però no per treballar. Això s’ha traduït en una desestructuració completa del teixit social, en un desarrelament dels ciutadans respecte del municipi i en la falta de vitalitat econòmica del municipi. Dues dècades després de la crisi del tèxtil, un cop perdudes gairebé totes les oportunitats, l’Ajuntament no ha fet gairebé res.