La suma de l’irracional creixement demogràfic d’Olesa i la inoperància dels nostres governants, traduïda en una mala planificació, ha donat com a resultat l’actual dèficit de serveis públics. L’Ajuntament d’Olesa: Incompleix les seves obligacions legals: encara no tenim un pla de mobilitat ni un pla d’emergència exterior operatiu. Manté alguns dels serveis essencials sota mínims: sanitat, educació, recollida d’escombraries, neteja viària, seguretat ciutadana, trànsit, pavimentació, senyalització… Si els polítics olesans no han estat capaços de complir amb les funcions assignades fins ara, qui es pot refiar que sabran afrontar el nou repte de futur.

Fins fa uns anys, els nostres governants van apostar per allò que definien com a ciutat residencial: un lloc per viure però no per treballar. Això s’ha traduït en una desestructuració completa del teixit social, en un desarrelament dels ciutadans respecte del municipi i en la falta de vitalitat econòmica del municipi. Dues dècades després de la crisi del tèxtil, un cop perdudes gairebé totes les oportunitats, l’Ajuntament no ha fet gairebé res.

Alguns grups polítics que ens han governat aquests darrers anys no han cregut mai en el paper actiu dels ciutadans ni de les entitats cíviques. Ben al contrari, no només han mostrat escassa sensibilitat davant les nostres opinions, sinó que també han posat en dubte la legitimitat de les entitats per participar en el debat públic. Així, doncs, ciutadans i entitats hem quedat relegats a un paper subordinat que ha pretès convertir-nos en comparses i no en protagonistes d’aquelles decisions que afecten la nostra vila, és a dir, la casa de tots.

Perquè fins ara s’ha seguit el model de “creixement urbanístic a qualsevol preu”. Entenem que és hora que els ciutadans d’Olesa decidim sobre el futur urbanístic del nostre poble i proposem que el futur creixement aposti per la qualitat de vida, la sostenibilitat i l’equilibri. Els grups PSC, CiU i ICV ja van donar la seva opinió quan van aprovar el Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU), tot assumint un model de creixement definit per l’explotació vertical del territori (amb pisos fins i tot en zones consolidades com l’Eixample o al costat del Parc Municipal) i per l’ocupació de noves zones no urbanitzades (Cal Candi, Els Closos…).