Les retribucions dels càrrecs electes
El passat 29 de juliol es va celebrar un Ple extraordinari on, entre d’altres punts, es van debatre les dedicacions dels càrrecs electes i les seves retribucions, i les assignacions per les assistències als òrgans col·legiats.
Parlar de dedicacions equival a parlar de sous que cotitzen a la seguretat social. Aquestes dedicacions poden ser exclusives (100% de la jornada) o parcials.
Les assignacions per assistència son les retribucions que reben els regidors que no tenen dedicació. Que no tinguin dedicació no vol dir que no treballin, vol dir que la seva retribució, que no cotitza a la seguretat social, la perceben per les assistències efectives als òrgans col·legiats. Aquests son el Ple, les Juntes de Govern i les Comissions informatives. Hi ha ajuntaments, com veureu més endavant, que també retribueixen la Junta de Portaveus, però no és el nostre cas.
La retribució dels càrrecs electes és un tema sempre delicat que demana alguna reflexió i el màxim de transparència.
Des del Bloc pensem en primer lloc que la dedicació a la política ha de ser retribuïda per varis motius, entre els quals en volem destacar un: la retribució permet l’accés al treball en política de totes les persones al marge de la seva condició social, laboral i del seu patrimoni.
Si donem per bo aquest argument, cal preguntar-se tot seguit quin ha de ser l’ import d’aquesta retribució. Aquesta es una qüestió que no ha estat mai resolta, tot i que la Llei 27⁄2013 de racionalització i sostenibilitat de l’administració local ha establert dos conceptes nous, al nostre entendre un més afortunat que l’altre.
Què diu la Llei?
D’una banda, l’art. 75 bis estableix el límit màxim total que poden rebre els membres de les corporacions locals, i el compara amb les retribucions d’un secretari d’estat. Així, per un ajuntament entre els 20 mil i els 50 mil habitants, que és el cas d’Olesa de Montserrat, aquesta retribució màxima és de 55 mil € bruts anuals, i inclou tots els conceptes retributius i d’assistències. Per una altra banda, l’art. 75 ter parla de la limitació de càrrecs públics amb dedicació exclusiva. En aquest sentit diu que un municipi entre el 20 mil i els 35 mil habitants, el nombre de dedicacions exclusives no excedirà de 10.
Així doncs, i pel que fa al que diu la llei, l’ajuntament d’Olesa ha fixat el sou màxim de l’alcaldessa en 45mil € anuals (el mateix que va percebre l’anterior alcalde en el període 2011-2015), 10 mil € menys del que està permès per llei.
Pel que fa al nombre de dedicacions exclusives dels càrrecs electes, tot i que la llei en permet 10, l’ajuntament d’Olesa només en te 1.
Quina és la mitjana Catalunya?
Una altre aproximació al tema de les retribucions la podem fer a partir del que fan altres ajuntaments a casa nostra.
Segon les dades que aporta la Fundació Carles Pi i Sunyer d’estudis autonòmics i locals, la mitjana retributiva dels alcaldes en els municipis entre 20 mil i 50 mil habitants és de 55.829€. En aquest cas el sou de la nostra alcaldessa es de gairebé un 20% menys que la mitjana.
Pel que fa a la retribució dels regidors amb dedicació exclusiva, la mitjana a Catalunya, també als municipis entre 20mil i 50 mil habitants, és de 47.447€. A Olesa de Montserrat la dedicació exclusiva es de 36 mil€, gairebé un 25% menys.
També podem agafar una referència més propera, com ara els pobles del nostre entorn i d’una mida similar.
Quines són les retribucions als pobles similars del nostre entorn?
(les informacions les hem extret dels respectius webs municipals)
A Esparreguera (21.685 habitants) amb govern del PSC i ICV, l’alcalde amb dedicació exclusiva percep la retribució màxima que permet la llei, 55mil€, i els regidors amb dedicació exclusiva, que són 3, reben 44.500€.
A Martorell (27.895 habitants) amb govern de CiU i ERC, no hi ha dedicacions exclusives, nomes hi ha dedicacions parcials repartides de la següent manera: hi ha dues dedicacions retribuïdes en 21.700€ que cobren l’alcalde (CiU) i el primer tinent d’alcalde (ERC), i nou dedicacions parcial de 14.500€. Aquestes dedicacions demanen un mínim de 16 hores setmanals.
A Sant Andreu de la Barca (27.268 habitants) governat pel PSC, la retribució de l’alcalde no la trobem enlloc. Pel que fa a les dedicacions exclusives de regidors, n’hi ha dues que estan retribuïdes en 51.520€ anuals. Altres dedicacions parcials de 25 h/set. estan retribuïdes en 1500€ mensuals.
A Sant Feliu de Llobregat (43.715 habitants) amb govern de ICV, l’alcalde amb dedicació exclusiva percep 55.172€ anuals, el màxim que permet la llei. Els regidors amb dedicació exclusiva (6 en total) perceben entre 45 mil i 49 mil€. Les dedicacions parcials de 2⁄3 parts de jornada estan retribuïdes en 30mil€ anuals, i les de 2⁄5 parts en 18 mil€ anuals.
A Sant Vicenç dels Horts (28.103 habitants) amb govern d’ERC i SVHSP (podem), ni l’alcalde ni la primera tinent d’alcalde tenen sou assignat. Cal dir que l’alcalde rep el seu sou com a diputat del Parlament de Catalunya i per tant, diu al web, estalvia un sou de 54mil€ anuals (hem de pensar, per tant, que aquesta seria la seva retribució municipal). Pel que fa als regidors amb dedicació exclusiva perceben una retribució de 42mil€ anuals. Les dedicacions parcials del 90% 37.800€, del 85% 35.700€, i successivament fins al 57% de dedicació amb una retribució de 24mil€.
A Olesa de Montserrat (23.543 habitants) amb govern del Bloc Olesà, l’alcaldessa 45mil€ anuals, un regidor amb dedicació exclusiva 36mil€ anuals, i tres regidors amb dedicacions parcials del 50% i del 25% es reparteixen 26mil€ anuals.
Resum
Amb aquests exemples veiem com ajuntaments veïns amb poblacions similars (tret de Sant Feliu que te 43 mil habitants), governats per partits diversos (PSC, ICV, CiU i ERC), en tots els casos, tots, les seves retribucions tant pel que fa a les dedicacions exclusives com les parcials, son més altes que no pas a Olesa.
En resum, tant pel que fa a la llei, a la mitjana de Catalunya o als pobles del nostre entorn, les retribucions dels càrrecs electes amb dedicació a l’Ajuntament d’Olesa són entre un 20 i un 25% més baixes.
Les assignacions per assistència
Les assignacions per assistència són les indemnitzacions que reben els regidors que no tenen dedicació, per assistir als òrgans de govern col·legiats (cal assistir-hi realment). Els òrgans de govern són, essencialment, el Ple, les Juntes de Govern, les Comissions Informatives i la Junta de Portaveus.
Aquestes són les indemnitzacions:
Poble | Ple | Jta Govern | Comissió inf | Jta. Portaveus |
---|---|---|---|---|
Esparreguera | 285⁄190 | 162 | 95 | 0 |
Martorell | 492 | 120 | 172⁄77 | 200 |
St.Andreu | 141 | 705⁄329 | 235⁄150 | 173 |
St.Feliu Llob. | 242 | 184 | 116 | 0 |
St.Vicenç | 150 | 100 | 0 | |
Olesa Mont. | 175 | 155 | 60 | 0 |
Mitj.Catalunya | 464 | 285 | 215 | 261 |
En aquelles caselles on hi surten dos imports, el primer és el que percep el president. Per exemple, a St.Andreu de la Barca, el president de la junta de govern, que és l’alcalde, rep 705€ per cada junta de govern. Els membres restants, sempre de l’equip de govern, reben 329. També podeu veure que a la darrera columna, la Junta de Portaveus, només està remunerada a Martorell i a St. Andreu.
Un altre dada a tenir en compte la trobem a l’ajuntament de St.Vicenç dels Horts. La Junta de Govern no està retribuïda perquè tots els regidors de l’equip de govern tenen dedicació i, com hem dit, les dedicacions, ja siguin parcials o totals, són incompatibles amb les indemnitzacions per assistència. Això vol dir que a St.Vicenç només l’oposició rep indemnitzacions per assistència tant al plens com a les comissions.
Per fer una comparativa entre ambdós ajuntaments, el de St.Vicenç dels Horts i el d’Olesa de Montserrat, amb sistemes retributius diferents, trobem el següent resultat:
Els 11 regidors de l’equip de govern de St.Vicenç tenen un cost de 285mil€ anuals (la suma de les retribucions de les dedicacions de 9 regidors, ja que l’alcalde i la primera tinent d’alcalde no en perceben cap de l’ajuntament).
Els 12 regidors de l’equip de govern d’Olesa tenen un cost de 182mil€ (la suma de les dedicacions de 5 regidors més les sumes de totes les juntes, els plens i les comissions dels regidors que formen l’equip de govern).
Una diferencia de més de 100mil anuals.
Aquesta comparativa, a més d’avaluar dos sistemes retributius diferents, un basat sobre tot en les dedicacions (Sant Vicenç) i l’altre més basat amb les assignacions per assistència (Olesa), també demana una reflexió de tipus polític.
Al Ple del passat 29 de juliol on es va debatre i votar aquest model retributiu, tots els grups municipals es van abstenir tret del Bloc que, òbviament, va votar a favor i ERC, que hi va votar en contra. No deixa de ser curiós aquest vot en contra quan un ajuntament com el de Sant Vicenç, encapçalat pel líder d’Esquerra, te un sistema retributiu més onerós per a les arques municipals que no pas el nostre.
Conclusió
Com queda explicat, l’Ajuntament d’Olesa de Montserrat, tant pel que fa a les dedicacions com a les assignacions per assistència, és el que menys recursos públics destina a les retribucions dels càrrecs electes entre els pobles del nostre entorn i de mida similar en població, i també pel que fa a la mitjana de Catalunya.