Fins fa uns anys, els nostres governants van apostar per allò que definien com a ciutat residencial: un lloc per viure però no per treballar. Això s’ha traduït en una desestructuració completa del teixit social, en un desarrelament dels ciutadans respecte del municipi i en la falta de vitalitat econòmica del municipi.

Dues dècades després de la crisi del tèxtil, un cop perdudes gairebé totes les oportunitats, l’Ajuntament no ha fet gairebé res. Només ha iniciat una inadequada política d’alliberament de sòl industrial, que no ha estat suficient per atreure noves activitats econòmiques.

Si Olesa vol afrontar el futur amb un cert grau d’optimisme ha de repensar també el seu desenvolupament econòmic i l’Ajuntament ha d’actuar com a agent dinamitzador, ja sigui tornant a definir l’ús del seu territori perifèric, ja sigui dotant a les zones industrials d’un valor afegit en forma de nous serveis d’alt valor tecnològic, ja sigui a través de polítiques eficients d’ajut a la implantació de noves activitats o amb d’altres que puguin aportar-se en un estudi o debat obert en què tot el poble ha de participar.

Olesa només serà dinàmica si som capaços de fidelitzar els olesans al nostre poble. Caldrà doncs assegurar-los bones ofertes relacionades amb l’oci, la cultura, el lleure, la joventut, l’esport, el comerç, etc. I per això és imprescindible que tots fem més vida al poble.

És necessària la creació d’un Consell econòmic i social amb la participació d’empresaris, botiguers, sindicats, cambra de comerç i ciutadans per realitzar polítiques actives de desenvolupament industrial i comercial.