Atès el context de massiva desocupació en que ens trobem, on el 19,6% de la població activa major de 55 anys es troba a l’atur amb escasses perspectives de recuperació d’una activitat laboral amb garanties després de perdre el lloc de treball, amb menys capacitat per a modificar les seves trajectòries laborals i empentats a un retir avançat del mercat de treball, és essencial que hi hagi una major vinculació entre les polítiques d’ocupació i les de protecció per desocupació.

EXPOSICIÓ DE MOTIUS L’actual crisi econòmica i l’augment de l’atur ha impactat de manera dramàtica en la vida de milers de persones que, a causa de les dificultats econòmiques sobrevingudes, no poden cobrir les seves necessitats més bàsiques. Aquesta situació ha portat a què moltes famílies no puguin fer front a les quotes hipotecàries o de lloguer del seu habitatge habitual. Això s’ha traduït en milers de desnonaments a tot l’estat espanyol, i en què centenars de persones han vist vulnerat el seu dret a un habitatge digne, havent d’afrontar situacions de greu vulnerabilitat, precarietat extrema, pobresa i exclusió social, econòmica i residencial.

Al Ple municipal celebrat el dimecres 25 de novembre, en el torn de precs i preguntes, una representant de la Plataforma d’Afectats per les Hipoteques (PAH), va preguntar per què una moció que van entrar per registre el 23 de setembre de 2015, en concret la “moción de apoyo para exigir una nueva ley reguladora del derecho a la vivienda que cubra las medidas de mínimos para hacer frente a la emergencia habitacional”, encara no s’havia dut al ple per al seu debat.

EXPOSICIÓ DE MOTIUS Més de vint anys després de l’aprovació de la polèmica Llei de Seguretat ciutadana 1⁄92, també denominada “Llei Corcuera”, que va tombar en gran part del seu articulat el Tribunal Constitucional, el Govern del PP ha sancionat, en la seva tònica del “reformazo regressiu”, una nova Llei, que ve a substituir la ja criticable llei del 92, que va costar el càrrec al llavors Ministre de l’Interior socialista.

EXPOSICIÓ DE MOTIUS Ateses les creixents dificultats de moltes famílies de la nostra ciutat per oferir una alimentació adequada, diversificada i de qualitat als seus fills i filles per problemes econòmics, derivats tant de l’atur creixent com de les retallades en els diferents programes de garantia de rendes (RMI, prestació contributiva d’atur, Prepara…) Atesa l’existència d’una situació significativa de malnutrició infantil reconeguda tant per entitats socials (com Creu Roja o Càritas) com per diverses instàncies de la Generalitat: segons l’IDESCAT (estadística oficial) 50.

Parlar d’ordenances fiscals equival a parlar d’impostos, de taxes i de preus públics. Hi ha cinc impostos: l’IBI, que és l’impost sobre béns immobles (la contribució);l’IAE, l’impost sobre les activitats econòmiques; l’IVTM, l’impost de vehicles de tracció mecànica; l’IITVNU,l’impost sobre l’increment del valor dels béns (impost sobre les plusvàlues); i l’ICIO, l’impost sobre les construccions que demanin llicència urbanística. A més d’aquests cinc impostos, a Olesa tenim 23 tributs més, repartits entre taxes i preus públics.

El passat 29 de juliol es va celebrar un Ple extraordinari on, entre d’altres punts, es van debatre les dedicacions dels càrrecs electes i les seves retribucions, i les assignacions per les assistències als òrgans col·legiats. Parlar de dedicacions equival a parlar de sous que cotitzen a la seguretat social. Aquestes dedicacions poden ser exclusives (100% de la jornada) o parcials. Les assignacions per assistència son les retribucions que reben els regidors que no tenen dedicació.

A partir del compromís assumit en el nostre programa electoral hem treballat intensament per millorar els carrers, l’accessibilitat, la il·luminació, els parcs… i, en general, els espais públics d’Olesa, sense oblidar de contribuir, en la mesura del possible, i tenint en compte la situació de forta crisi que estem vivint, els espais privats i el comerç. Per això el mateix dia que vam arribar al govern d’Olesa ens vam posar a treballar àrduament en aquesta tasca i aquí us enumerem les principals actuacions que hem anat fent, any rere any, amb els mitjans de què disposàvem.

El pressupost públic d’un ajuntament, conjuntament amb les ordenances fiscals expressen les prioritats de qualsevol Equip de Govern. L’equip de Govern del Bloc Olesà, donada la crisi econòmica que malauradament de moment no s’allunya, proposa continuar una política econòmica marcada necessariament per l’austeritat, en el sentit clàssic de no malgastar; cosa que no vol dir aplicar una política de retallades, ja que es contempla un increment de les partides socials, d’educació, de serveis a les persones i de manteniment i millora d’espais públics.

Per tal de fomentar la participació ciutadana en assumptes locals d’especial rellevància per als interessos dels veïns, la Constitució, l’Estatut d’Autonomia de Catalunya i la llei de consultes populars preveuen la possibilitat de realitzar referèndums. El creixement urbanístic d’ Olesa de Montserrat és, sens dubte, un assumpte d’especial rellevància, ja que marca el futur i el disseny d’una població. Una bona prova d’això és que quan es va aprovar la zona ARE d’ Olesa van ser moltes les al·legacions presentades en contra, acompanyades de la signatura de més de mil cinc-cents olesans, i, probablement, moltes més les que haurien volgut dir-hi la seva.