Les eleccions municipals 2015 són a tocar i hi ha qui pretén en quatre dies guanyar el crèdit que ha estat incapaç d’aconseguir en quatre anys de presència a les institucions. El cas de la diputada d’Unió, Mercè Jou, il·lustra perfectament aquesta pràctica tan habitual entre polítics professionals, pròpia d’un sistema que poc a poc la societat civil haurà d’anar canviant.

En un escrit recent, la democratacristiana escrivia en relació als ajuts que l’Ajuntament d’Olesa ha rebut de la Diputació: “els del BO EUiA han preferit no esmentar tota aquesta informació, d'interès per al conjunt de la ciutadania d’Olesa, per tal de poder continuar amb el seu discurs demagog, ple de falsedats i impregnat de la seva ideologia sectària i excloent”.

No és cert que el govern del Bloc no hagi reconegut les aportacions de la Diputació de Barcelona. De fet, l’Alcalde no ha parat d’agrair l'extraordinària tasca desenvolupada sempre que ha tingut ocasió i de parlar sobre la bona relació que s’ha establert amb el President i d’altres diputats provincials.

Els del Bloc Olesà encara recordem un acte d’Unió de la campanya de les municipals de 2011, on Josep Antoni Duran i Lleida, il·lustre dispeser d’una suite del Majestic a Madrid i soci necessari del Partit Popular, recomanava no recolzar opcions com la nostra perquè, deia, “no tenen amics”.

Ara resulta que segons la diputada Jou sí que tenim amics i que aquesta amistat ens ha ajudat a fer més passadora la fallida de la Generalitat de Catalunya. I això l’amoïna.

Ben al contrari, aquesta col·laboració reiterada l’hauria de fer contenta: aquests diners no eren pel Bloc sinó per Olesa, perquè la Diputació no subvenciona grups municipals, subvenciona Ajuntaments i polítiques públiques.

L’alarma, però, puja de nivell quan comprovem el desconeixement que demostra l’escrit de la senyora diputada. En el seu article barreja subvencions de la Diputació amb pagaments a compte d’altres administracions; ajuts a capítols ordinaris amb participacions en inversions, etc. I, per acabar, s’equivoca quan pretén fer-nos creure que l’esforç de la Diputació compensa els impagaments de la Generalitat. Tan de bo fos així, però després de comptabilitzar els pagaments fets per la Diputació, a compte de la Generalitat, aquesta encara deu a Olesa tres milions d’euros.

L’escrit de la parlamentària conservadora és tan extraordinàriament desafortunat que si utilitzéssim els seus mateixos argument ens hauríem de desfer en agraïments amb el Govern Central: ells també ens han pagat diners per compte de la Generalitat. Afortunadament, però, la feina de la Diputació ha anat molt més enllà.

Que tot plegat li doni peu a utilitzar qualificatius com demagogs, sectaris, excloents o mentiders, ens sembla un excés intolerable. Cal insultar el rival per justificar els propis arguments? Són aquestes les formes que ajuden a una vila a tirar endavant un projecte col·lectiu confegit per la suma de diverses sensibilitats?

Els del Bloc Olesà pensem que no és l’hora dels excessos i de les males pràctiques, sinó la de la confrontació honesta i serena de projectes i propostes per facilitar la decisió dels votants. Convidem a la diputada de centredreta a participar d’aquesta normalitat democràtica i restem a l’espera de les seves disculpes.