Una sentència del Tribunal de Justícia de la UE estableix que les mesures que regulen a l’Estat els processos de desnonament per l’impagament d’una hipoteca són contraris a la legislació europea de protecció de consumidors.

El Ple de l’Ajuntament d’Olesa de Montserrat ja va aprovar al mes de desembre una Moció on s’instava al Govern de l’Estat a una suspensió dels desnonaments de la residència habitual i la promulgació d’una nova normativa hipotecària adaptada a la Directives de la Unió Europea en defensa dels consumidors que contemples entres les mesures, la dació en pagament.

Aquesta moció —presentada inicialment pel Bloc Olesà, i a la que es van afegir la resta de grups municipals, excepte el Partit Popular— també sol·licitava la suspensió de qualsevol acte de desnonament mentre no s’hagués verificat el caràcter abusiu d’una clàusula contractual que vulnerava la Directiva 93/13/CEE del Consell i afavorir que la policia local deixés de prestar suport a la policia judicial en el llançament de les persones empadronades de la seva residència habitual.

Aquesta és una gran notícia que forçosament provocarà canvis legals de gran transcendència i que dóna la raó a la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, recentment constituïda en el nostre municipi.

La sentència avui coneguda posa les bases per tal que una futura llei faci possible evitar actuacions irracionals contra les persones. Per això, el Bloc Olesà vol felicitar als autèntics protagonistes, que són les víctimes d’una llei hipotecària absurda.

Alhora, reconeixem que no tot està fet. Al contrari, ara caldrà vetllar per tal que els legisladors redactin una nova llei acceptable, que, entre d’altres coses, determini clarament la possibilitat d’una aplicació retroactiva, atès que molts dels afectats per una llei injusta han de tenir dret a ser rescabalats pel perjudici que se’ls ha ocasionat.

A continuació, podeu llegir la moció conjunta, presentada pel Bloc Olesà, que va ser aprovada pel Ple de l’Ajuntament d’Olesa de Montserrat el dia 20 de desembre de 2012.

La crisi econòmica i financera ha afectat desproporcionadament als més pobres i vulnerables, que van ser els últims en ingressar als mercats hipotecaris i els primers en patir les conseqüències d’aquesta.

Segons l’Informe de la Relatora Especial sobre habitatge digne, Raquel Rolnik (Nacions Unides A/67/286 Assemblea General), de data 10 d’agost de 2012 “ A Espanya s’han executat més de 350.000 hipoteques des de l’any 2007, i a l’any 2011 es van produir aproximadament 212 execucions i 159 desallotjaments al dia. Algunes investigacions recents indiquen que la major part (el 70%) dels impagaments registrats a Espanya tenen relació amb l’atur i que el 35% de les propietats executades pertanyen a immigrants”.

L’informe recent del Consell General del Poder Judicial anomenat “efectos de la crisis en los órganos judiciales” recull que en el primer semestre de l’any 2012 s’han iniciat més de 50.000 processos d’execució hipotecària, que seran 100.000 al finalitzar l’any, amb la qual cosa, se superaran les 400.000 execucions hipotecàries des de l’esclat de la crisi.

El comportament antisocial de les entitats bancàries i una legislació no ajustada a un context de crisi intensa i perllongada en el temps, han provocat una situació d’alarma social, que ha estat reconeguda pels diversos agents.

En aquest sentit, l’Asociación Española de Banca en un comunicat públic del passat 12 de novembre reconeix l’alarma social generada pels desnonaments i exposa el compromís de les entitats membres d’aquesta Associació de paralitzar els llançaments hipotecaris en els propers 2 anys en aquells supòsits en que concorrin circumstàncies d’extrema necessitat.

El Sindicat de policies estatals (SUP) ha expressat que donarà suport jurídic als policies que es neguin a participar en llançaments hipotecaris.

El President del Consell General del Poder Judicial ha manifestat que els jutges poden actuar per a suspendre, paralitzar, modificar o adaptar la decisió judicial al cas concret, emparant-se tant en normatives comunitàries com en principis constitucionals i de dret contractual, màxim quan es tracta de situacions de veritable crispació o d’atemptat a un dret fonamental com és el de l’habitatge.

L’Associació Professional de la Magistratura afirmava recentment que “les entitats

bancàries han convertit els Tribunals en les seves oficines recaptatòries” i que “es tracta d”una situació preocupant i molt dolorosa. Un drama social”.

El president del Govern de l’Estat ha reconegut el caràcter extraordinari de la situació social generada pels procediments d’execució hipotecària i ha manifestat que “estamos viendo cosas, terribles, inhumanas…”. No obstant la resposta oferta, en un primer moment, el Reial Decret Llei ⁶⁄₂₀₁₂, de 9 de març, de mesures urgents de protecció de deutors hipotecaris sense recursos, que regula el Codi de Bones Pràctiques, de caràcter voluntari per les entitats bancàries, ha estat un rotund fracàs.

I en un segon moment, el Reial Decret Llei ²⁷⁄₂₀₁₂, de 15 de novembre, de mesures urgents per reforçar la protecció dels deutors hipotecaris, resulta del tot insuficient. Aquest Reial Decret Llei no aborda la solució del problema, no dóna resposta a les preguntes i demandes entorn a la retroactivitat, el fons social d’habitatge i quants i com es crearan; i es limita a suspendre els llançaments sobre habitatges habituals dels col·lectius que considera especialment vulnerables durant el termini de 2 anys, segons una sarcàstica Exposició de Motius que motiva la suspensió referint-se en els afectats/des “con la confianza de que, a la finalización de este período, habrán superado la situación de dificultad en que se puedan encontrar en el momento actual”. Denunciem que el Govern de l’Estat encara no és conscient de la profunditat i complexitat de la crisi econòmica, la qual requereix de mesures legislatives excepcionals de reforma estructural per l’assoliment d’una veritable justícia social, i no una mera suspensió dels llançaments hipotecaris al que es pot acollir a la pràctica una petita part dels afectats/des.

Segons aquest Reial Decret, per exemple, no és col·lectiu especialment vulnerable una unitat familiar monoparental que percebi el salari mínim i tingui al seu càrrec amb un únic fill/a de 4 anys d’edat.

Col•lectius especialment vulnerables són totes aquelles persones que no poden cancel·lar els deutes amb les entitats bancàries mitjançant la dació en pagament, de forma que puguin refer les seves vides en plenitud de drets civils.

Les Plataformes d’Afectats per la Hipoteca i diferents entitats socials han denunciat reiteradament que els procediments d’execució hipotecària massius deixen a les persones en una absoluta indefensió, el que comporta una violació sistemàtica dels drets humans, contravenint molt especialment el Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals, ratificat per l’Estat Espanyol.

L’Advocada General del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, en les conclusions presentades el 8 de novembre de 2012, arran d’una decisió prejudicial sol·licitada per un Jutjat Mercantil de Barcelona, expressa que la normativa espanyola sobre execucions hipotecàries vulnera la Directiva 93/13/CEE del Consell, de 5 d’abril de 1993, sobre clàusules abusives en els contractes celebrats entre consumidors. La Directiva empara a què l’òrgan judicial suspengui el procediment executiu fins que no s’hagi verificat el caràcter abusiu d’una clàusula contractual, d’aquesta forma s’evita que el consumidor perdi l’habitatge i per tant, que no se li ocasioni un dany de difícil reparació posterior.

Els Ajuntaments, com a Administració més propera als ciutadans i les ciutadanes no poden restar indiferents a la injustícia social derivada de la insuficiència de mecanismes legals eficaços provinents de l’Estat i de la pràctica abusiva de les entitats bancàries.

Per aquest motiu els grups municipals de Bloc Olesà-E, Convergència i Unió, Partit Socialistes de Catalunya, Plataforma per Catalunya, Entesa dels Olesans i Esquerra Republicana de Catalunya, atenent als motius exposats, presenta al Ple Municipal l’adopció dels acords següents:

DISPOSICIONS

PRIMER.- Instar el Govern de l’Estat a una suspensió dels desnonaments de la residència habitual al que es puguin acollir tots els col·lectius veritablement vulnerables.

SEGON.- Instar el Govern de l’Estat a què aquesta suspensió es mantingui fins que no es promulgui una nova normativa hipotecària, d’enjudiciament civil, adaptada a la Directives de la Unió Europea en defensa dels consumidors, i de regulació del sobreendeutament de les persones físiques, que contempli entres les mesures, la dació en pagament com una forma d’extingir els deutes amb les entitats bancàries, la possibilitat de permanència del deutor en el domicili del litigi sota una fórmula de lloguer social.

TERCER.- Fins que no es decreti la suspensió descrita, l’Ajuntament pren les següents accions:

- Sol·licitar al Jutge Degà del partit judicial de Martorell, la suspensió de qualsevol acte de desnonament mentre no s’hagi verificat el caràcter abusiu d’una clàusula contractual que vulnera la Directiva 93/13/CEE del Consell, de 5 d’abril de 1993, sobre clàusules abusives en els contractes celebrats entre consumidors i que, en cas d’ordenar execucions, faci arribar mensualment als Serveis Socials Municipals una relació dels processos judicials que podrien finalitzar amb el llançament de les persones demandades

- Assessorar als afectats/des pels processos d’execució hipotecària en l’Oficina Municipal d’Habitatge i/o Oficina d’Atenció al Consumidor.

- Incorporar en les tasques d’assessorament a famílies en procés de desnonament la derivació i intermediació del servei que l’oficina Ofideute de la Generalitat de Catalunya ofereix en matèria d’assessorament legal i mediació amb els bancs i caixes per torbar alternatives que no comportin la negació del dret a l’habitatge.

- Deixar d’operar amb aquelles entitats bancàries que promoguin desnonaments de la residència habitual de persones empadronades en aquest municipi. Aquest cessament

d’operacions es realitzarà de forma immediata per aquells productes bancaris no subjectes a cap tipus de penalització per rescissió contractual.

- Afavorir que la policia local a què deixi de prestar suport a la policia judicial en el llançament de les persones empadronades de la seva residència habitual.

QUART.- Notificar aquests acords a la Delegada del Govern de l’Estat a Catalunya, al President del Congrés de Diputats, al Jutge Degà del partit judicial, al cap de la policia local i als directors/es de les entitats bancàries que disposin d’oficines en aquest terme municipal.